Anàlisi del terme 'pariente' com a forma de tractament en la comunitat sikuani de Puerto Gaitán (Colòmbia), per John Alexander Roberto Rodríguez

Un dels trets principals de la societat sikuani és el seu sentit de la unitat familiar. Des de petit, al nen se li inculca una forma peculiar de relació amb els seus parents, relació que excedeix el model del blanc i que l’impulsa a establir un vincle fraternal sòlid amb aquells. Aquesta relació es basa en el concepte de família estesa, ‘penajipanabiwi’; també participen de la idea de família nuclear, ‘nacaemonae’, però no comparteixen l’individualisme. El sentit de grup està molt associat a l’idioma; així, un familiar llunyà o fins i tot un no-familiar, pot ser part de la família si parla la mateixa llengua; en cas contrari, és acceptat sota altres paràmetres. Aquesta manera de percebre l’univers social potser ha facilitat l’adopció d’un terme com el de ‘pariente’, intermedi entre ‘familiar’ i ‘amigo’.

No oblidem que la veu ‘pariente’, en llatí parentem, al principi no tenia el tret de consanguinitat que té ara. Així, propinquus significava ‘vecino’, ‘cercano’, ‘allegado’ o ‘semejante’, i calia incrustar-hi, de manera aclaridora, la fórmula de parentiu: consanguinitate propinquus. El Breve diccionario de la lengua castellana de Guido Gómez (1988: 518-519) en l’entrada ‘pariente’ remet a ‘parir’ (del llatí parere ‘parir’, ‘donar a llum’, ‘obtenir’) i ‘parar’ (del llatí parare de per- ‘atorgar’, ‘obtenir’ de la mateixa família: emparar), amb la qual cosa queda etimològicament corroborat el doble sentit del terme ‘pariente’: 1) de la mateixa família en algun grau de consanguinitat, i 2) amic o semblant. Aquesta última accepció, coincident amb la idea de família estesa dels sikuani i del seu sentiment idiomàtic (mateix idioma = semblant = parent), implica que el mot, adoptat del blanc, conserva un tret rellevant que té molt a veure amb el grau de semblança entre individus.

Fins i tot la paraula ‘familiar’ apareix en el Diccionario de construcción y régimen incloent-hi veus diferents a les característiques de consanguinitat: "3. sust. m. a) Pariente próximo o amigo de alguien... b) Criado, sirviente... e) Cofrade, el que toma la insignia o hábito de una comunidad religiosa... Per. antecl. Siglo XV: X ‘Familiar cosa: familiaris, -e, Domesticus.’ Nebr. Vocab. X ‘Familia... y familiares a los de la mesma familia: Después también los seruentes se començaron llamar deste nombre familiares... Etim. Fr. familier, it. familiare, port. familiar. Del lat. familiaris, ‘familiar, amigo, sirviente’." (volum IV: 71-74).

Allà mateix es ressenya una altra orientació del terme ‘familiar’ que, segons considerem nosaltres, és la base de la selecció i ús actual de ‘pariente’ entre els sikuani: "c) Referido al genio que acompaña y dirige a la manera del demonio mitológico... d) Espíritu, demonio, ser sobrenatural que se suponía acompañaba a una persona para inspirarla y dirigirla y que se llevaba en un anillo o en otra alhaja doméstica. a ) X ‘!Sai acá, familiar que en ser diablo en cara y costumbres más pareces familiar de redoma o sortija!" (volum IV: 69 i 73). En l’àmbit popular ‘familiar’ és una forma subtil d’exhortar el dimoni, substituïble per altres una mica burlesques: ‘el patas’, ‘el putas’ o ‘el pariente’ ("se lo llevó el pariente").

Si associem aquesta idea demoníaca amb la de ‘semejanza’ tractada més amunt, se suposa que la imatge d’aquest ésser temible és la del mascle cabrum, figura comuna en les cultures aborígens i fins i tot en les ‘civilitzades’. Des del punt de vista físic, el ‘familiar’ o ‘pariente’ és molt semblant a l’home i a l’animal, hi ha una relació òbvia entre aquests dos; per això s’entén la resposta d’un dels informants: "pariente es mala palabra, suena feo, se le dice a un animal y a una persona para burlarse de ella".

Amb l’ànim de corroborar aquests judicis i trobar dades noves, es van fer una sèrie d’entrevistes (deu en total) amb els mateixos informants que per al cas de les formes pronominals; a partir d’aquelles vam formular un esquema general de l’ús de la fórmula ‘pariente’ entre indígenes i blancs, considerant la seva diatopia, diastratia i diafasia (vegeu fig. 4). Segons els corpus aplegats tenim que efectivament les formes de tractament obeeixen a una ‘dinàmica’ particular de naturalesa ‘polisèmica’, tal com ho van assegurar al seu moment C. Rossfelder i G. Maxime Lizoir; és a dir, que el terme va adquirint diferents sentits segons la situació en què es trobi adscrit. Així doncs, la fórmula ‘pariente’ té diverses connotacions que depenen dels interlocutors, el moment, l’estat d’ànim, el tema, etc.

Primer de tot, hem de dir que ‘pariente’ és una fórmula en desús ja que, a causa del procés d’aculturació, dia a dia va adquirint les connotacions castellanes pròpies del colon (consanguinitat) i s’allunya del sentit tradicional sikuani que buscava reforçar el sentiment intraètnic de ‘família estesa’. A Puerto Gaitán encara queden rastres d’aquest passat en un local desolat on fan rostits que es diu ‘El Pariente’ i en una cantina on van molts dels sikuani residents a la zona, que s’anomena ‘Etnotaberna’.

Figura 4. Diagrama de l’ús de la fórmula ‘pariente’ a la zona de Puerto Gaitán (Meta) establerta entre els colons i indígenes segons la diatopia, diastratia i diafàsia.