Política lingüística a la Federació Russa: diversitat lingüística i identitat nacional, per Marc Leprêtre

Això no obstant, continuen existint molts aspectes controvertits que poden portar fàcilment a un increment de les tensions inter-ètniques en diferents territoris. Per exemple, el 22 d’octubre de 2001 el Parlament d’Estònia va decidir no aprovar les esmenes a les lleis electorals que exigeixen una determinada competència en estonià per poder ocupar càrrecs públics. Aquestes esmenes formaven part del procés d’adequació exigit per l’OSCE que ha criticat diverses vegades la política lingüística d’Estònia en els seus informes de progrés.

Per consegüent, és fonamental implicar les minories lingüístiques i culturals de Rússia en la formulació, l’adopció, l’aplicació i l’avaluació de les polítiques de protecció i de promoció dels seus drets, i això tant a nivell internacional com nacional i local. La participació efectiva d’aquestes comunitats constitueix un element necessari per a una millor gestió dels recursos humans, socials i econòmics de la regió, i també per a l’exercici d’un millor control sobre les accions dels governs locals a fi i efecte de garantir la igualtat de drets i la no-discriminació per a tots els actors implicats. Òbviament, la gran varietat d’aspiracions i l’enorme complexitat ètnica i cultural de la regió requereixen que s’identifiquin de manera rigorosa i adequada els mecanismes més pertinents per a crear les condicions necessàries que impulsin una participació real i efectiva de les poblacions locals en els afers públics, d’acord amb les particularitats de cadascuna de les repúbliques.

Ara bé, aquesta participació només serà possible dins d’un context que respecti els valors universals dels drets humans, incloent-hi els drets culturals, socials i econòmics, com a condició sine qua non per a l’exercici d’aquests i altres drets. És d’extrema urgència, entre d’altres coses, que les regions perifèriques de Rússia puguin procedir al disseny i a l’aplicació d’estratègies rellevants en matèria de promoció de les llengües i de les cultures autòctones, de construcció de societats civils i de prevenció dels conflictes interètnics amb vistes a garantir el desenvolupament de les llengües minoritàries, l’increment de les activitats econòmiques i la millora de les condicions de vida, l’enfortiment de les xarxes socials locals, la consolidació d’unes societats civils emergents i un desenvolupament local sostenible. Al meu entendre, la promoció de les llengües autòctones i l’enfortiment de les societats civils han de tenir com a principal objectiu l’increment de les relacions entre democràcia i identitat nacional: la promoció de valors com ara la tolerància, l’establiment de sistemes educatius que difonguin missatges de coexistència pacífica i comprensió mútua, basats en les identitats culturals més que no en les identitats nacionals, i la posada en marxa d’activitats destinades a dinamitzar el desenvolupament local constitueixen uns elements indispensables per a potenciar la prevenció dels conflictes i millorar el benestar de les poblacions perifèriques de Rússia.

En definitiva, el foment de la coexistència pacífica, d’un multiculturalisme harmònic i del desenvolupament sostenible són els principals reptes als quals han de fer front avui dia les regions de Rússia, molt especialment les del Caucas del Nord. Per tal de garantir-ne el desenvolupament, cal posar en marxa actuacions creïbles i efectives amb vistes a reforçar els lligams entre les poblacions autòctones i les regions i institucions europees (molt especialment la Unió Europea i el Consell d’Europa), així com amb les ONG que poden desenvolupar un doble paper de mitjancers i de promotors per ajudar els agents socials locals a dissenyar i aplicar iniciatives flexibles i realistes a partir dels seus propis recursos. Només així podrem evitar que Rússia i les antigues repúbliques federades pateixin noves guerres com les de Kosovo i Txetxènia.

5. Bibliografia

BGAZHNOKOV, B. (2000), "The Crisis of National Languages in Russia". A: Minority Languages in Russia: Perspectives for Development. Acts of the International Seminar. Elista.

BOGDAN, Henri (1993) Histoire des pays de l’Est. Paris: Perrin.

BOGRDANOVA, Tatiana (2000), "From Confrontation to Harmonization of Language Relations". A: Minority Languages in Russia: Perspectives for Development. Acts of the International Seminar. Elista: 2000.

BRUBAKER, Rogers (1996), Nationalism Reframed. Cambridge: CUP.

CARRÈRE D’ENCAUSSE, Hélène (1978) L’empire éclaté. Paris: Flammarion.

GELLNER, Ernest (1983) Nations and Nationalism. Oxford: Basil Blackwell.

KHRUSLOV, G. (1998) 'Language policy in Russia'. A: Barbel Fink (ed), Modern language learning and teaching in Central and Eastern Europe: which diversification and how can it be achieved? Proceedings of the second colloquy of the European Center for Modern Languages, Graz, 13-15 February 1997. Council of Europe, 121.

KIRKWOOD, Michael, ed. (1989) Language Planning in the Soviet Union. London: MacMillan.

KIRKWOOD, Michael (1997) ‘Language Ecology in Post-Soviet Russia: Problems and Prospects’. A: Actes del Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística/Proceedings of the European Conference on Language Planning. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

KORNOUSSOVA, Bossia (2000), "Language Policy in Russia: Scopes and Challenges". Paper submitted at the Conference Lesser Used Languages and the Law in Europe, Academy of European Law, Trier, September 7-8, 2000 [Cortesia de l’autora].