Logotip de la revista Noves SL



hemeroteca


Logo

Hemeroteca
Hivern 2003


El calidoscopi pragmàtic


idiomes


L'entorn pragmàtic: de corrents i perspectives
 per Lluís Payrató

versió en anglès Els límits entre la pragmàtica, la sociolingüística i altres ciències del llenguatge són imprecisos, i difícilment poden plantejar-se en termes categòrics atesa la interdisciplinarietat que caracteritza el progrés científic. Al costat de temes tradicionals que han estat molt presents al llarg de tota la història de la pragmàtica (els actes de parla, la dixi, les pressuposicions i inferències, la modalitat…), d’altres s’hi han afegit més recentment (la cortesia, per exemple) o tot just són nouvinguts (la multimodalitat o confluència entre diversos canals i codis comunicatius). Les diferents teories pragmàtiques tenen el repte d’intentar sintetitzar l’essència del que sovint s’ha anomenat la mirada pragmàtica, per evitar una diversitat excessiva i que porti a una vaguetat o imprecisió que també sovint s’ha donat com a característica de la disciplina.

 

Pragmàtica i anàlisi del discurs
 per Margarida Bassols

versió en anglès La pragmàtica, com l’anàlisi del discurs, supera l’estudi estructural de la frase i se centra en unitats superiors –actes de parla i intervencions dialògiques. A més, enfoca el seu objecte d’estudi mitjançant la consideració de la construcció del context, del coneixement de la intenció del parlant i de l’establiment dels implícits que ha de descabdellar l’oient. En aquest article projectem el concepte d’orientació discursiva sobre alguns enunciats argumentatius emesos pels caps de llista de les eleccions del mes de novembre de 2003 al Parlament català.

 

Cognició, pragmàtica i gramàtica
 per Maria Josep Cuenca

versió en anglès En aquest article presentem alguns exemples de com s’integren la cognició, la pragmàtica i la gramàtica. Aquesta perspectiva del llenguatge, que subjau a les teories de l’ús lingüístic com la lingüística cognitiva es contraposa amb models com l’estructuralisme o el generativisme, que deixen fora del seu objecte d’estudi tots els aspectes vinculats a l’ús. Els principis generals del cognitivisme i la discussió i l’exemplificació dels conceptes de construcció, gramaticalització o subjectivació ens mostren que la gramàtica és una entitat en evolució contínua per efecte de l’ús discursiu (la pragmàtica) i que reflecteix en certa mesura aspectes de la cognició.

 

Pragmàtica i estilística
 per Vicent Salvador

versió en anglès

És inherent a la pragmàtica la consideració de la variació lingüística i, especialment, la relativa als factors contextuals, terreny on aquella sovint conflueix temàticament amb algunes aportacions de l’estilística. Aquest paper revisa algunes aportacions rellevants que s’han fet des de perspectives relacionades amb el tractament de l’estil (estudis literaris, sociolingüística, funcionalisme sistèmic) i estableix algunes línies de la reflexió sobre una estilística de la llengua, entorn de la tripartició de Buhler en símptoma, senyal i símbol. Finalment, s’exemplifica aquesta aproximació, sense ignorar la dimensió ideològica, amb la referència a alguns temes d’anàlisi.

 

Vico i la justificació de la pragmàtica
 per Amadeu Viana
versió en anglès

La pragmàtica i l’anàlisi del discurs no acostumen a indagar entre el material històric, cercant pistes funcionalistes per entendre l’enfocament modern. El Renaixement representa un moment crucial per una indagació d’aquesta mena, per la seua reacció furiosa contra la gramàtica escolàstica. Durant el Barroc, el punt de vista adoptat per Giambattista Vico segurament és el més interessant per a una avaluació correcta de la filologia de la seua època i la recerca discursiva, pel seu interès per relacionar mots i accions, fins i tot des del punt de vista cognitiu. Avui, investigadors a banda i banda de l’Atlàntic han recuperat l’obra de l’italià, en tant que sistema comprensiu de la relació entre coneixement i llenguatge, amb serioses implicacions filosòfiques. Vico creia (com sosté la pragmàtica moderna) que la raó i els arguments són una adquisició del coneixement humà, després d’haver-se obert camí entre emocions, accions i signes. Els principis inclosos a la Scienza Nuova semblen una manera més que correcta d’incorporar el material històric al pensament pragmàtic contemporani.

 

La pragmàtica en la tradició (socio)lingüística catalana
 per Núria Alturo
versió en anglès Aquest article descriu el procés d’introducció de la perspectiva pragmàtica en l’àmbit dels estudis sobre la llengua catalana. Es distingeixen tres etapes: els inicis (anys 80), l’expansió (anys 90) i una tercera etapa, encara oberta, que podria ser de consolidació dels estudis pragmàtics sobre la llengua catalana.